El passat 6 de maig, la Comissió Digital va organitzar una trobada-debat entre famílies sota el títol “Mòbils, infants i famílies”. Va ser un espai molt ric per compartir experiències, dubtes i mirades diverses sobre un tema que cada cop ens interpel·la més.
Experiències reals
La sessió va començar amb una entrevista a dues persones que van aportar vivències molt diferents, però complementàries: una mare amb dos fills a 1r d’ESO que encara no tenen mòbil, i una jove de 20 anys que va tenir el primer smartphone als 12.
La mare va explicar que, tot i que a 5è de primària diverses famílies havien fet un pacte per retardar l’arribada del mòbil, l’entrada a l’institut va fer que moltes acabessin cedint. Avui, els seus fills són dels pocs alumnes de la classe que encara no en tenen. Va reconèixer que amb la seva filla va trobar una resistència inicial, que no va tenir amb el fill, però que en tot cas, a casa han apostat per parlar-ne molt i explicar obertament els motius de la decisió.
Tant ella com la seva parella, que per feina coneixen bé el funcionament de les xarxes socials, comparteixen amb els fills els riscos que veuen en un accés prematur i sense filtres a internet: des de la dificultat per gestionar el temps i l’impacte en un cervell encara en desenvolupament, fins a l’exposició a continguts inadequats, contactes desconeguts o situacions de bullying digital. També destacava que, amb el temps, la filla ha començat a veure avantatges en no disposar d’un mòbil propi i no tenir accés a xarxes.
A casa no s’han marcat una edat concreta per tenir mòbil: prefereixen valorar la maduresa dels fills i el context de cada moment, mentre continuen fent pedagogia i aprofitant els aspectes positius de la tecnologia de manera acompanyada.
La jove de 20 anys, en canvi, va explicar que va tenir mòbil als 12 perquè feia moltes extraescolars i passava estones sola fins al vespre. Al principi l’utilitzava sobretot per comunicar-se amb la família i tenia límits clars: poc temps d’ús i mai després de les 19h. També va remarcar que el panorama digital d’ara és molt diferents respecte el de fa vuit anys: encara no existien plataformes com TikTok ni eines com ChatGPT, i percebia menys intensitat i menys agressivitat en els continguts.
Va recordar que cap als 15 anys, coincidint amb l’etapa més rebel de l’adolescència, sí que va començar a entrar en xarxes anònimes i a interactuar amb persones desconegudes. Tot i això, va valorar molt positivament la confiança que li van donar els seus pares: no li revisaven el mòbil ni utilitzaven controls parentals. De fet, explicava que això probablement hauria generat més conflicte. També va compartir una reflexió molt important per a les famílies: el que més li molestava no eren tant les normes, sinó veure que els adults sovint feien allò mateix que prohibien als fills, com estar enganxats al mòbil i fer-lo servir en moments familiars compartits.
Reflexions compartides
A partir d’aquestes experiències, es va obrir un torn de preguntes molt viu entre les famílies assistents i les persones entrevistades. Les converses van ajudar a posar paraules a inquietuds compartides i, sobretot, a entendre millor una realitat que moltes famílies de primària sentim encara llunyana, però que en realitat ja tenim molt a prop.
Per recollir totes aquestes reflexions, les persones participants es van dividir en petits grups de debat per comentar i compartir 4 aspectes claus que els podia haver despertat la trobada-debat:
- Aprenentatges
- Dubtes
- Idees d’acció
- Possibles canvis de mirada o criteri respecte al tema
Les aportacions van ser molt diverses i enriquidores. Compartim algunes de les reflexions que més van ressonar durant la sessió i que esperem puguin ser útils també per a les famílies que no hi van poder assistir:
Aprenentatges
- Importància de parlar obertament amb infants i adolescents sobre el tema dels mòbils, xarxes socials i internet, explicant-los els motius de les decisions familiars, en lloc de limitar-nos només a prohibir.
- Necessitat que les persones adultes ens informem més i millor sobre la realitat actual d’internet i de les xarxes socials, perquè sovint desconeixem com funcionen i quin impacte poden tenir sobre infants i adolescents.
- Reflexió sobre l’exemple que donem les persones adultes als nostres fills i filles a casa: és difícil demanar-los que no s’enganxin a les pantalles si nosaltres mateixes també hi estem molt connectades, sovint en presència dels nostres fills i filles.
- Reflexió sobre la gestió del temps: el mòbil no només obre la porta a determinats riscos digitals, sinó que també substitueix temps de joc, relacions presencials, esport, descans o altres experiències necessàries per a un desenvolupament saludable.
Dubtes
- Actuar de forma conjunta pot facilitar la tasca de protecció i educació, però, com aconseguir una alineació entre les famílies? Pot funcionar un pacte col·lectiu? I què passa quan moltes famílies decideixen desvincular-se’n?
- Entre les famílies que no tenen experiència directa (per professió o per proximitat d’alguna persona coneguda), hi ha molt desconeixement sobre les xarxes socials que fan servir avui en dia els adolescents. Com funcionen actualment? Quins continguts hi troben (i hi busquen) exactament? Per què sovint tenen més d’un compte? Quins tipus de continguts comparteixen i amb qui?
- No només això. Malgrat cada cop hi hagi més notícies i estudis sobre el tema, encara hi ha força desinformació sobre els riscos reals vinculats a l’ús prematur de la tecnologia, a la seguretat digital i a les dinàmiques que es generen en determinades plataformes. Com podem fer arribar aquesta informació a totes les famílies, perquè puguin prendre decisions informades i conscients?
Canvis de mirada
- Diverses persones van expressar que havien passat d’una visió basada més en la prohibició total a entendre la importància de l’acompanyament i la pedagogia.
- Va sorgir la idea que una actitud completament negacionista o demonitzadora probablement no ajuda. En canvi, pot ser més útil compartir espais digitals amb els fills i filles, acompanyar els accessos i aprofitar conjuntament els aspectes positius de la tecnologia.
- També es va remarcar que internet no és “bo” o “dolent” per si mateix, sinó que cal tenir molt present en quin moment maduratiu es troba cada infant i com aquest accés pot impactar en el seu desenvolupament.
- Algunes famílies van comentar que abans veien aquest tema com una realitat encara llunyana, però la trobada els havia fet prendre consciència que és una qüestió que ja tenim aquí i que cal començar a abordar abans que arribi l’adolescència.
Idees i propostes
- Treballar aquest tema també des de l’escola, especialment a 5è i 6è, amb xerrades i espais de reflexió similars als que ja es fan sobre sexualitat o diversitat, sobretot a partir de l’experiència real de nois i noies que ja tenen mòbil, perquè ajudin els infants a entendre les parts negatives i que esperar també pot tenir avantatges.
- Oferir més formació a les famílies sobre xarxes socials, riscos digitals i funcionament de les plataformes que utilitzen actualment els adolescents.
- Reforçar l’autoestima dels infants i adolescents i el vincle amb els progenitors, perquè una bona base emocional i la confiança també ajuden a afrontar millor les pressions socials i digitals.
- Oferir alternatives reals i atractives al mòbil: activitats que els agradin, espais de relació enriquidors, autonomia i experiències que facin menys necessari refugiar-se en una pantalla.
- Oferir a les criatures espais d’autonomia no relacionats amb el mòbil: fer-se gran no hauria d’anar associat automàticament a tenir un mòbil, sinó a guanyar altres espais d’autonomia i confiança, com poder anar sols a alguns llocs o assumir noves responsabilitats.
- Contribuir a difondre aquesta informació, parlar amb les famílies conegudes de l’entorn dels nostres fills i filles, donar a conèixer alternatives possibles i trencar amb la idea que donar un mòbil amb accés a internet als 12 anys és inevitable.
No vas poder participar a la trobada? La conversa no s’acaba aquí! Si vols compartir alguna reflexió, inquietud o dubte, o si tens propostes sobre aquest tema, pots fer-nos-la arribar a través d’aquest formulari: https://forms.gle/y9QkMxwYWDTA9BfX9
L’espai de debat continua obert i qualsevol aportació serà molt benvinguda! 🙂
