Quan les pantalles entren a la vida de les nostres criatures, tot són dubtes i preguntes: A quina edat pot començar a fer ús de la tauleta? Quan haurem de començar a parlar del mòbil? Quanta estona és normal que passi amb els videojocs? Està bé aïllar la meva criatura de la tecnologia? I la pregunta del millón: Ho estem fent bé?
Aquestes, i moltes altres, són les preguntes que van sorgir i que ens vam plantejar al taller participatiu que va organitzar la Comissió Digital el passat 29 de maig, amb l’experta Sònia Rubio, antropòloga de l’EdPAC, associació especialitzada en Salut i Consum Infantil, Adolescent i Jove, i en la tasca educativa i preventiva en el camp de pantalles, drogues i altres àmbits del consum crític.
Busquem receptes absolutes, però cada família és un món i el que funciona per una, pot no encaixar amb la realitat d’una altra. Així que, us compartim algunes reflexions que van sorgir del debat entre les persones que van participar al taller, conscients que cada família les haurà d’adaptar a la pròpia realitat i a les pròpies possibilitats:
Com a norma general:
1. Com més tard, millor:
🡪 El cervell de les criatures no està preparat per posar límits i per suportar certs continguts.
2. Com menys temps, millor.
🡪 Tot el temps dedicat a les pantalles és temps que no s’està aprofitant per viure la vida real i desenvolupar-se de forma saludable.
3. Com més compartit, millor
🡪 No és el mateix mirar una peli amb tota la família, comentant el que s’està veient, que deixar la criatura sola davant de la tele amb total llibertat per escollir.
4. Com menys usos, millor
🡪 Amb les pantalles es pot fer gairebé tot. Millor limitar al màxim les activitats que es fan a través d’aquesta eina.
Altres reflexions:
- Les pantalles no són neutres: al darrere sempre hi ha una empresa, l’objectiu de la qual és fer negoci. Les pantalles no són creades per una ONG, un estat o el tercer sector. Quan obrim un compte a una criatura, hem de recordar que estem fent el negoci a una tecnològica.
- Les pantalles són un mitjà que canvia de manera molt ràpida i inevitable. Tot i així, podem decidir com aquest canvi afecta la nostra vida i quina és la nostra relació amb aquest canvi.
- L’obsolescència percebuda ha reemplaçat l’obsolescència programada. Canviar-ho no perquè s’ha trencat, sinó perquè el veig superat.
- La relació constant amb la tecnologia crea ansietat. És la idea que tot el temps m’estic perdent alguna cosa molt important (FOMO).
Els Reptes principals en la relació amb la tecnologia:
1. Seducció de les pantalles.
- Són atractives, associem tecnologia amb positiu, futur. Tot sembla millor si passa per una pantalla. És complicat canviar aquesta percepció general.
2. Les pantalles són un recurs fàcil de canguratge.
- No passa res per fer servir les pantalles en moments puntuals de necessitat. Però he de ser conscients del perquè recorro a aquesta eina i preguntar-me si no hi ha alternativa.
- El problema ve quan del cas excepcional es passa a la rutina. La rutina porta a la percepció de “dret adquirit”, per tant quan no hi ha pantalla, la criatura reclama el seu dret. Important assimilar i deixar clar que la pantalla ha de ser un privilegi, no un dret.
- Tot depèn també de la vida que té la criatura més enllà de la pantalla. Sap avorrir-se? Té vida social? Juga al carrer amb altres criatures?
3. Usos de suport.
- Amb les pantalles podem fer moltes coses, són una eina sempre present i imprescindible en la nostra vida. Així ho perceben també les criatures. Elles però es troben en un altre moment vital i per norma general no les necessiten com nosaltres.
4. Tenir clar quins són els valors que volem transmetre com a família.
- Intentar traslladar aquests valors també a l’àmbit de les pantalles.
5. Ús que fem les persones adultes del mòbil i de les pantalles.
- És molt difícil estar desconnectats. Ens veuen constantment amb el mòbil a la mà, el perceben com un objecte necessari per fer una vida normal.
- No sabem estar concentrats, el nostre cervell ja no té moments de silenci per pensar.
Accions que poden ajudar a fer front a aquests reptes:
1. Treballar preventivament amb les criatures tots aquells aspectes que es poden veure afectats per les pantalles:
- Empatia
- Gestió de les emocions
- Processos cognitius (concentració, presa de decisions, silenci mental)
- Avorriment (fomenta la creativitat i l’autonomia)
- Paciència
- Llarg termini vs immediatesa
- Reflexivitat (acceptar que ens podem equivocar i rectificar)
2. Projecte educatiu digital familiar (encara que sigui per no tenir mòbil o pantalles).
- L’important és ser coherents i avançar-se als conflictes.
- Pactar amb les criatures.
- Incloure com més gent millor.
- Important també que quedi clar què passa si no es compleix el pacte.
3. Explicar-li a la criatura que després d’estar amb una pantalla no em parla igual, no està atent, està més irritable.
- Millor no parlar-li de problemes futurs, perquè els veuen lluny i no els interpel·len.
4. Modelatge.
- Les persones adultes som els seus referents i hem de servir d’exemple.
5. Propiciar altres lleures.
- Tot el temps que passin fent altres coses, és temps que no estan dedicant a les pantalles.
6. Com a persones adultes, tenir un ull posat al món digital, per entendre millor quins són els perills dels quals hem de protegir les criatures.
Al final de la presentació en adjunt, trobareu recursos per tenir més informació (contes, llibres, webs, etc.)
Moltes gràcies a totes les persones que vau participar al taller! 😊
El món necessita famílies “rares” per anar en contra de les macro tendències!!
