Cada vegada més famílies compartim una mateixa inquietud: l’accés prematur als smartphones i altres dispositius amb internet per part de les nostres criatures.
No parlem només de l’ús d’una eina tecnològica. Un smartphone amb connexió a internet obre la porta a xarxes socials, missatgeria instantània, vídeos, videojocs, continguts inadequats per a l’edat, pressió social permanent i una connexió constant que sovint resulta difícil de gestionar fins i tot per als adults.
En els darrers anys, nombrosos professionals de la salut, de l’educació i de la protecció de la infància han expressat la necessitat de reflexionar sobre aquesta realitat. El Col·legi de Metges de Barcelona, diverses societats de pediatria i molts experts en desenvolupament infantil coincideixen que és recomanable retardar tant com sigui possible l’accés als smartphones i a les xarxes socials, situant els 16 anys com una referència desitjable.
Aquesta recomanació no neix d’una visió alarmista ni d’un rebuig a la tecnologia. Al contrari: vivim en una societat digital i volem que els nostres fills i filles aprenguin a fer-ne un ús responsable. Però també sabem que la infància i la preadolescència són etapes especialment sensibles per al desenvolupament emocional, social i cognitiu, i que l’accés precoç a determinades tecnologies pot afegir dificultats innecessàries.
Moltes famílies expressen preocupacions similars: la dificultat de posar límits, l’impacte sobre el son, la concentració, les relacions socials o l’autoestima, l’exposició a continguts inadequats, el risc de ciberassetjament o la pressió constant per estar connectats. Però, sobretot, comparteixen una mateixa sensació: sovint acaben donant el mòbil abans del que voldrien perquè sembla que tothom ja el té.
I aquí és on apareix el principal problema.
Rarament la decisió de donar un smartphone és individual. Les famílies prenem decisions dins d’una comunitat. Quan una gran part dels infants d’un mateix grup disposen de mòbil, la pressió sobre la resta augmenta. Ningú vol que el seu fill o filla se senti exclòs, diferent o desconnectat dels seus amics.
Per això creiem que la resposta també ha de ser col·lectiva.
El Pacte entre Famílies no pretén imposar normes ni jutjar les decisions de ningú. És una invitació a donar-nos suport mútuament. A fer visible que hi ha moltes famílies que comparteixen aquesta preocupació i que voldrien poder retardar l’arribada del primer smartphone sense sentir que estan soles.
Criar és una responsabilitat familiar, però també és una tasca comunitària. Igual que compartim criteris sobre convivència, hàbits saludables o educació emocional, també podem ajudar-nos davant dels reptes que planteja la tecnologia.
Quan sabem que altres famílies del nostre entorn estan fent una aposta similar, resulta molt més fàcil mantenir les decisions que considerem adequades per als nostres fills i filles. La pressió disminueix i apareix un espai de confiança compartida.
Per aquest motiu us proposem sumar-vos al Pacte entre Famílies de l’escola Xirinacs.
Com funciona?
- Si t’hi adhereixes, expresses la voluntat d’endarrerir l’entrega del primer smartphone amb accés a internet al teu fill o filla tant com sigui possible (idealment, fins als 16 anys, tal com recomanen els experts)
- El compromís és orientatiu i es basa en la confiança entre famílies. No genera cap obligació formal i cada família pot donar-se de baixa en qualsevol moment a través d’aquest formulari.
- Les famílies apareixeran agrupades per cursos i es podrà consultar en tot moment quantes famílies formen part del Pacte a cada nivell.
- El compromís es renova automàticament cada curs escolar, no cal tornar-lo a formalitzar cada any. Actualitzarem automàticament l’adhesió de la teva criatura al curs següent.
- Cal omplir un formulari per a cada fill o filla.
Una comunitat que creix
La força del Pacte no és el compromís individual de cada família, sinó el suport mutu que construïm entre totes. Per això pots consultar en qualsevol moment quantes famílies s’han adherit a cada curs i veure com aquesta xarxa de confiança va creixent.
Consulta aquí les famílies adherides al Pacte.
Si compartim la responsabilitat, també podem reduir la pressió. Com més famílies ens hi sumem, més fàcil serà que els nostres infants puguin créixer, jugar, relacionar-se i construir la seva autonomia sense que el smartphone es converteixi en una necessitat prematura.
Perquè educar en l’era digital no és una tasca que haguem d’afrontar soels. És un repte que podem assumir millor si el compartim.
