Un intent de posar en paraules senzilles què significa el 8M i per què sortim al carrer
Hi ha moltes dones que han fet coses molt importants per millorar el món, però no les coneixem perquè no s’ha explicat la seva història. Un 8 de març de fa molts anys un grup de dones valentes que treballaven en una fàbrica van sortir al carrer per aconseguir millores a la seva feina i per a totes les dones. Per això es va decidir que cada 8 de març explicaríem la seva història, i no només la d’elles, sinó la de totes les que hi va haver abans i les que han vingut després.
Això va passar quan les dones van començar a treballar a les fàbriques, perquè abans les dones no podien treballar fora de casa! Des de sempre ens havien dit (i encara passa ara, aquí i en altres llocs) que les dones només podem cuidar la casa i la família, com si aquestes feines no fossin importants, com si es fessin soles per art d’encantament o fossin superfàcils. Doncs no!: sense les feines de cura (netejar, cuidar les criatures i les persones grans, anar a comprar…) el món no funcionaria i no es podrien fer totes les altres feines que sí que es consideren importants.
Al llarg dels anys (i encara ara, aquí o en altres llocs) s’ha tractat de manera diferent els homes i les dones. Les dones molt sovint no podíem o no podem estudiar i no podem buscar una feina fora de casa, ens han dit que no valem per fer determinades coses (no som prou fortes, no estem fetes per pensar gaire, ens emocionem massa), mentre que els homes tenien i tenen feines millors i més reconegudes, els hi paguen més diners i poden somiar amb fer el que volen, la seva imaginació no té límits. Per exemple, hi ha poques dones que siguin presidentes d’un país, i a la majoria d’esportistes homes (com els futbolistes) els hi paguen més que a les que són dones.
A les dones moltes vegades ens han tractat i ens tracten com si no poguéssim decidir les coses per nosaltres mateixes: com ens volem vestir, a què volem jugar, què podem fer amb el nostre cos (voldrem tenir fills quan siguem grans?, voldrem estar en parella?), i gairebé sempre és més important l’aspecte que tenim que no pas el que pensem, diem o fem.
Totes aquestes coses les hem anat veient al nostre voltant, i sense adonar-nos-en al final acabem pensant que és normal que els homes guanyin més diners o que les seves necessitats de descansar i de passar-s’ho bé siguin més importants que les de les dones.
Al món les dones som la meitat de la població. Som moltes i som diverses: tenim diferents orígens, colors de pell, cultures, idees, tipus de feines… I és important tenir això en compte per unir les nostres forces i no pensar-nos que hi ha lluites més importants que d’altres.
El 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora o Dia Internacional de les Dones, ens aturem per aixecar la nostra veu. Volem fer-nos sentir! Volem que se’ns escolti! Perquè volem un món on tothom tinguem els mateixos drets i no es tracti a ningú malament pel fet de ser el que és.
